Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per configurar la navegació dels seus usuaris, i per fer anàlisis sobre els seus hàbits de navegació.
Si continua navegant, considerarem que n'accepta l'ús. Pot gestionar les cookies o obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies.

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para configurar la navegación de sus usuarios, y para realizar análisis sobre sus hábitos de navegación.
Si continúa navegando, consideraremos que acepta su uso. Puede gestionar las cookies u obtener más información consultando nuestra Política de cookies.

Correu

L’Alumni Blanca Bardagil, a la revista Miquels

L’exalumna del Col·legi Sant Miquel dels Sants es dedica al teatre, com a escriptora i directora.

La revista Miquels entrevista a una exalumna que s’ha dedicat professionalment al teatre, com a escriptora i directora. La Blanca Bardagil ens parla en aquesta entrevista del que la va portar a l’art escènic i ens dona detalls de la seva dedicació a la dramatúrgia. L’entrevista ha anat a càrrec dels estudiants de 3r d’ESO del Col·legi Sant Miquel dels Sants el curs 2017-2018.
Com és el teu dia a dia? Quantes hores treballes?
Els horaris del meu dia a dia són molt poc regulars, depèn molt de cada època i de cada dia de la setmana, ja que els projectes van variant. Però faig moltes hores. Ara mateix com que estic dirigint, assajo unes cinc hores diàries, però quan soc fora de la sala d’assaig hi dedico la resta de les meves hores, perquè de les feines creatives no en desconnectes mai. També dono classes i, a més, estic escrivint. I l’escriptura s’assembla a la direcció: a part de les hores que estic asseguda a davant de l’ordinador teclejant, constantment hi estic treballant. Podríem dir que la meva feina la faig a davant de l’ordinador i a una sala d’assaig, però també a la dutxa, mentre cuino, quan camino, esperant l’ascensor, abans d’adormir-me... i de vegades, fins i tot hi somio!
En què consisteix la teva feina?
Són dues coses diferents, per una banda dramatúrgia i, per l’altra, direcció. Resumint podem dir que la feina del dramaturg és escriure teatre. I la feina del director és dirigir teatre, que vol dir portar un text del paper a l’escenari, amb tot el que això implica. Hi ha gent que es pensa que el director és qui ha decidit si l’actor o actriu entrarà per la dreta o per l’esquerra. Però evidentment és molt més complex. I sovint ajunto totes dues feines i jo mateixa dirigeixo un text que he escrit. Quan això passa, depèn molt del procés de cada projecte, però de vegades com a directora em demano a mi mateixa que reescrigui algun diàleg o que canviï alguna escena. Per tant, en aquest cas, una gran part de la feina d’escriptura es fa a partir de la feina de la sala d’assaig, enriquint-se amb el procés de direcció. De fet, si l’autor de l’obra és viu, normalment el director i ell estableixen molt diàleg i fins i tot se’l convida als assajos.
T’ha agradat ser guionista de televisió?
Sí, és molt interessant. Estic més acostumada al teatre i a equips molt més reduïts. És una altra manera de treballar, tot i que tot és ficció i en essència és molt similar. Els punts en comú i les diferències entre teatre i televisió són molt interessants.
De totes les vessants de la teva feina: guionista, directora, escriptora... Quina et satisfà més i per què?
Em costaria molt prescindir d’alguna d’elles, la veritat. Amb la dramatúrgia no necessites res més, amb un paper i un bolígraf en tens prou; i encara que estiguis sol els personatges cobren tanta vida que de vegades fan el que volen sense que tu puguis fer-hi res. I això és molt fascinant. Però la direcció fa un pas més cap a la finalitat del teatre, que és ser representat; i treballar amb la complicitat de tot un equip que creu en el projecte és molt enriquidor.
Podeu llegir l’entrevista completa a Blanca Bardagil, realitzada pels estudiants de 3r d’ESO del Col·legi Sant Miquel dels Sants el curs 2017-2018, a les pàgines 18, 19 i 20 de la revista Miquels número 12, aquí.

 

 

Tornar a la home