Correu

La revista elpetitmiquel parla amb Berta Espona, alumna de Sant Miquel des de P3

És estudiant de 1r de Batxillerat i s’ha estrenat com a premonitora de l’Escola d’estiu.

La Berta Espona Canal té 17 anys i és estudiant de 1r de Batxillerat al Col·legi Sant Miquel dels Sants. Aquest estiu l’ha començat d’una manera especial. S’ha estrenat com a premonitora de l’Escola d’estiu d’elpetitmiquel. Just abans de començar l’Escola d’estiu, elpetitmiquel va conversar una estona amb la Berta, alumna de Sant Miquel des de P3. Li va preguntar sobre l’Escola d’estiu, però també sobre viatges, futur i, com no podia ser d’altra manera, sobre el treball de recerca. Avui 20 de juliol que l’Escola d’estiu d’elpetitmiquel posa punt i final a l’edició d’aquest any recuperem l’entrevista publicada a la revista número 14.

Què t’agradaria fer quan acabis el Batxillerat?
Des de fa uns anys tinc clar que m’agradaria estudiar Psicologia, però no m’agradaria treballar en una consulta. Voldria estudiar Psicologia i poder posar en pràctica els meus coneixements en una entitat i, sobretot, poder tractar amb persones.

I el treball de recerca? El faràs vinculat amb la Psicologia? No. El treball de recerca ja el tinc força encaminat i va relacionat amb nens i ONG’s. A mitjan gener-febrer vaig començar a avançar en el tema del treball. Des de sempre m’ha agradat el món de les ONG’s, però organitzacions d’aquest tipus que s’emportin menors i que hi puguis anar n’hi ha poques. Però un dia, en un dinar familiar, la meva cosina, la Txell, que és professora i una mica més gran que jo, em va dir que havia trobat una ONG que s’emportaven menors.

I...?
Durant la Setmana Santa, juntament amb la meva cosina, vam anar al Marroc a la Porta del Sahara amb la ONG Nou Sol. Allà vaig poder començar a avançar en el treball de recerca i, alhora, conèixer una altra realitat. És aquesta mena de treball de recerca que t’hagués agradat fer encara que no fessis el treball de recerca.

Exactament en què consistirà el teu treball de recerca?
Durant el viatge al Marroc vam anar a fer suport de formació a un centre que tracten amb nens i joves -des dels 3 anys als 28 anys- amb algun tipus de discapacitat. En el treball -tutoritzat per Albert Espona- voldria comparar com es tracten les discapacitats en aquell centre i com es poden tractar aquí, a Osona.

Què diries que t’ha aportat aquest viatge?
És molt típic això que t’obre els ulls, però la veritat és que veus món més enllà del món que creies que ja coneixies. Si a tu et parlen de l’Àfrica tens uns estereotips prefixats. En el moment que hi vas i ho veus en primera persona hi ha coses que canvien.

Un moment viscut fins ara a Sant Miquel dels Sants?
El somriure amagat que se t’escapa quan no hi ha classe perquè és estiu, però has de venir a fer un tràmit. Entres i se t’escapa un somriure quan penses les hores que has passat aquí i que no et fa mandra venir, sinó tot el contrari.

Podeu llegir l’entrevista completa a Berta a Espona publicada a la revista elpetitmiquel, número 14, aquí.
 

 

Tornar a la home